Trastorn per Afartament

Què és el Trastorn per Afartament?

El trastorn per afartament està caracteritzat per episodis d'ingesta compulsiva de forma recurrent. Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa. La diferència principal és que la persona que pateix un trastorn per afartament no realitza conductes compensatòries (vòmit autoinduït, abús de laxants i/o diürètics, dejunis, exercici físic en excés, etc...). També és habitual que la persona que té aquest trastorn presenti símptomes depressius. Una de les conseqüències més habituals del trastorn per afartament és patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per la salut: diabetis, hipertensió, colesterol, etc.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, el Trastorn per Afartament és dues vegades més freqüent que la bulímia en països com EUA, Brasil, Colòmbia, Mèxic, Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Irlanda del Nord, Portugal, Romania, Espanya i Nova Zelanda. 

Criteris per diagnosticar Trastorn per Afartament

• Presència d'afartaments recurrents. Un afartament es caracteritza per:

1. Ingesta d'aliment en un curt espai de temps (per exemple, en un període de 2 hores) en una quantitat molt superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període de temps similar i en les mateixes circumstàncies

2. Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment (per exemple, sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que s'està ingerint)

• Els afartaments tenen lloc almenys una vegada a la setmana durant un període de 3 mesos.
• NO existeixen conductes compensatòries 
  

Aquest últim criteri és el que marca la major diferència entre el Trastorn per Afartament i la Bulímia.