Factors de risc

Els factors de risc són aquells que faciliten l'aparició dels trastorns de la conducta alimentària. Poden ser factors individuals, grupals i socials. La combinació d'aquests diferents factors de risc pot provocar el desenvolupament i manteniment de la malaltia. 

Factors individuals

• Predisposició genètica: El risc de patir un TCA s'incrementa per sobre dels valors de la població general si hi ha l'antecedent d'un familiar amb un TCA. Aquest factor combinat amb d'altres de tipus ambiental, com els entorns familiars i socials, poden augmentar la probabilitat de patir un TCA.
• Trets psicològics: Certs trets de personalitat com una autoexigència molt elevada, perfeccionisme obsessiu, necessitat de control i rigidesa cognitiva estan molt relacionats amb l'aparició d'un TCA.
• Baixa autoestima: Tenir una baixa autoestima, és a dir, fer una valoració negativa i insatisfactòria d'un mateix/a incrementa la probabilitat de patir TCA.
• Imatge corporal negativa: Les persones que no tenen una imatge real del seu propi cos i que, a més, les emocions i sentiments que tenen cap a aquets són negatius són més vulnerables a l'hora de patir un TCA.
• Adolescència: L'adolescència és l'etapa vital en la que existeix un major risc de desenvolupar un TCA. Es diagnostica TCA en persones de totes les edats, però en la majoria de casos la malaltia va debutar durant l'adolescència. Això succeeix perquè durant aquesta etapa, la personalitat, autoestima i rol social de la persona estan en ple desenvolupament i, per tant, és més vulnerables davant un entorn social en el que la pressió per la imatge és excessivament elevada.
• Sexe femení: De cada 10 casos de TCA, 9 són dones i 1 és un home, de manera que ser dona implica major risc de patir un TCA.

Factors familiars

• Ambient familiar desestructurat: Les families en les que no existeix una estructura estable i segura tenen major risc de desenvolupar un TCA en algun dels membres, sobretot en aquells que de manera individual tenen més risc, com les noies adolescents.
• Ambient familiar sobreprotector: Aquelles families en les que la comunicació i la dinàmica familiar és excessivament rígida, controladora i exigent poden influir en el desenvolupament d'un TCA, sobretot en aquells membres amb major vulenarbilitat individual, com les noies adolescents.
• Experiències vitals estressants: Canvis traumàtics en l'estructura familiar com, per exemple, la mort d'un dels membres pot augmentar la probablitat de TCA.

Factors Socials

• Model de bellesa imperant: L'actual model de bellesa, que enalteix una primesa excessiva, té un pes molt important en el desenvolupament dels TCA. En els darrers anys, l'aparició d'aquest nou cànon de bellesa ha vingut acompanyat d'un increment molt notable de l'incidència de casos de TCA
• Pressió social repecte la imatge: En les últimes decades, el valor social de la imatge també ha guanyat rellevància, de manera que no només tenim un model de bellesa perjudicial per a la salut sinó que, a més, la pressió social rebuda pel que fa a la importància d'assemblar-se a aquest model és excesivament elevada. Aquests dos factors combinats tenen una clara influència en l'aparició de TCA. El paper dels mitjans de comunicació en la difusió del model de bellesa actual els situen com a agents responsables, en bona mesura, en la proliferació dels TCA en la nostra societat.
• Determinats esports o professions: Certes activitats esportives, com la dansa, per exemple, poden afavorir l'aparició de TCA degut al tracte que fan de la imatge en la pràctica d'aquest esport. Altres esports de risc són aquells en els que es competeix per categories de pes. També són grup de risc totes aquelles persones que exerceixen professions relacionades amb el món de la moda, espectacle i/o televisió/cinema, ja que la professió sovint exerceix pressió pel que fa a tenir una determinada imatge.
• Crítiques i burles relacionades amb el físic: Les persones, sobretot infants i adolescents, que han rebut crítiques i burles relacionades amb la seva aparença física i que degut a això s'han sentit insegures amb la seva imatge poden presentar major tendència a desenvolupar TCA.
• El sistema de tallatge actual: El sistema de talles actual és un sistema no unificat que té com a resultat un patronatge heterogeni que resulta confós per a la població, fins al punt de que la persona no és capaç de conèixer quina és la seva talla. L'informe "No trobar la teva talla promou l'anorèxia" alerta de que un 44% de la població fa un intent de dieta per aprimar al comprovar que no utilitzen la talla que creien.
• Existència de pàgines web que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia: En els últims anys han aparegut i s'han reproduit a una velocitat vertiginosa, tal i com denundia l'informe "Les pagines pro ana i pro mia inunden la xarxa", la presència a internet de pàgines que fan apologia l'anorèxia i la bulímia com a "formes de vida" en lloc de com a malalties mentals. Són pàgines dirigides per una persona que pateix TCA i en les que diferents persones afectades per la malaltia es posen en contacte amb l'objectiu d'intercanviar trucs per aprimar, reforçar les conductes patològiques pròpies de la malaltia (com, per exemple, autoexigir-se un pes per sota del que es considera saludable), i enganyar familiars i amics, entre d'altres accions. L'accés a aquest tipus de pàgines és molt fàcil i donat que encara no existeix una legislació concreta al respecte, no tenim a l'abast les eines necessàries per acabar amb aquest factor que exerceix una influència tan negativa, sobretot, entre els nois i noies més joves.

L'anorèxia i la bulímia a internet 

Publicacions científiques relacionades amb les pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia

Navegar per la primesa: Estudi pilot sobre l'ús de pàgines pro-trastorns de la conducta alimentària en adolescents amb TCA

Estudi publicat al 2006 per Jenny L. Wilson, Rebecka Peebles, Kristina K. Hardy and Iris F. Litt a la revista Pediatrics (American Academy of Pediatrics) en la que examinen l'ús de les pàgines pro-anorèxia i pro-bulímia entre adolescents amb TCA i la influència d'aquest factor en la seva salut i qualitat de vida.