Tot i que l'incidència i prevalença de trastorns de la conducta alimentària es manté més o menys estable en els darrers anys, el que sí ha incrementat notablement són les conductes de risc relacionades amb l'alimentació i el culte al cos com, per exemple, l'ús de dietes restricives injustificades. D'aquesta manera ens trobem davant una situació en la que és possible que, finalment, el número de casos de TCA incrementin. És per aquest motiu que resulta de vital importància trobar mecanismes per reduir l'aparició d'aquestes conductes de risc relacionades amb el desig d'aprimar.
La família té un paper clau perquè pot esdevenir un model molt potent d'hàbits i estil de vida saludables. La transmissió, des de la família, de la importància de mantenir una alimentació equilibrada i de no basar l'autoestima en l'aspecte físic pot reforçar l'autoestima dels fills i protegir-los de patir un trastorn de la conducta alimentària.
En cas de detectar comportaments potencialment perillosos serà necessari que la família acudeixi a un centre d’atenció primària. Així mateix, en cas de dubte o sospita, podeu fer una consulta personalitzada a l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulimia, des d'on poden orientar i ressoldre els dubtes i preocupacions que tingui la família.
La revista Cavall Fort ha publicat recentment dos articles que poden ajudar als pares i mares a explicar als seus fills com se sent algú que pateix un trastorn de la conducta alimentària i què és el que li passa.
Diem sovint que les coses entren pels ulls. Les imatges tenen una força extraordinària i no hi ha cap dubte que estem vivint una època molt visual. I una de les imatges a les quals es dóna més importància és la imatge corporal, i dintre d’aquesta, d’una manera molt particular, la silueta, la forma del cos. N’estem fent un gra massa?
És evident que tenir en compte la nostra imatge i cuidar-la és important i saludable. El problema esdevé quan aquesta importància s’exagera de manera que passa a ser el més preuat o, fins i tot, l’únic que es té en compte a l’hora de valorar-se a si mateix o valorar els altres. Situats en aquest extrem, l’equació acaba sent molt senzilla: “Si la meva imatge no val, jo no valc.” Malauradament, això passa massa sovint... continuar llegint.
L’anorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari en què es va perdent pes d’una manera voluntària, motivat pel desig d’estar prim i la por d’engreixar-se. Tenint en compte que menjar bé és essencial, això posa en risc la salut, i fins i tot, en casos greus, la vida. Es tracta, doncs, d’un problema molt important. L’edat més freqüent en què s’acostuma a presentar és de tretze a setze anys, però cada cop hi ha casos més nombrosos en edats inferiors, i és ben conegut que afecta molt més les noies que els nois: sovint es parla que, per cada noi que es troba en aquesta situació, hi ha nou o deu noies...Continuar llegint.
Parla amb la teva filla abans de que la industria de la bellesa ho faci per tu
A continuació mostrem un recull de diferents materials que afavoreixen la presa de consciència sobre com es creen els anuncis publicitaris i sobre la necessitat de substituir el model de bellesa actual per un de més real i saludable. Des del famós vídeo viral que la firma Dove va llançar ja fa uns anys fins la recent creació a mans del dissenyador Nickolay Lamm de la nina Lammily, que li fa la competència a la Barbie des d'un cos real, saludable i estètic, compartim amb vosaltres aquests materials ...continuar llegint.