Visita'ns a les xarxes socials
Per què no és convenient parlar de forma explícita als alumnes sobre l'anorèxia i bulímia quan fem prevenció d'aquests trastorns?
Sovint mestres i professors se senten sorpresos quan els professionals de la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària no parlem explícitament dels símptomes de l'anorèxia i la bulímia nervioses quan realitzem tallers i activitats dirigides a infants i joves. L'explicació d'aquest fet rau en la prevenció inespecífica com a estratègia per prevenir els trastorns de la conducta alimentària.
La prevenció inespecífica es centra en la promoció dels factors de protecció davant dels trastorns de la conducta alimentària: una bona autoestima, una imatge corporal positiva, un estil de vida saludable i el desenvolupament d'un sentit crític vers el model de bellesa actual i la pressió social que existeix al voltant. És inespecífica perquè el destinatari, en aquest cas infants i joves, no és conscient que s'està treballant per la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària.
El motiu que explica que l'abordatge de la prevenció d'aquest trastorns sigui a través de la prevenció inespecífica es deu al fet de que parlar sobre la simptomatologia i les conductes associades a l'anorèxia i la bulimia nervioses, lluny de ser preventiu, pot resultar contraproduent perquè pot despertar la curiositat entre el grup de major risc: infants i joves, de manera que en lloc de reduir l'aparició de conductes de risc relacionades amb l'alimentació i el cos, el que podem provocar és un augment d'aquestes. És a dir, es tracta de no "donar idees" als nois i noies.
Així doncs, la nostra recomanació a educadors i educadores és apoderar infants i joves treballant per la promoció de la salut i l'autoestima, i comptar amb especialistes, com Fundació IMA, a l'hora de dissenyar i implementar programes de prevenció de trastorns de la conducta alimentària.
