Visita'ns a les xarxes socials
ARTICLE MONOGRÀFIC AL DIARI ARA "PREVENIR ELS TRASTORNS ALIMENTARIS"
"Educar les emocions i els hàbits saludables" La directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas, incideix en la necessitat d'educar en uns bons hàbits alimentaris potenciant els factors de protecció psicològics, en l'article sobre prevenció al SUPLEMENT CRIATURES del DIARI ARA de dissabte 10 d'octubre.
PREVENIR ELS TRASTORNS ALIMENTARIS
Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària de Catalunya
La taula de Diàleg és el resultat de la sol·licitud que fa l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia a l’Agència Catalana del Consum per vigilar i combatre aquells factors socials i de consum que contribueixen a la proliferació d’aquestes malalties.
El principal objectiu de l’Agència Catalana de Consum (ACC) és “la defensa de les persones consumidores i el primer dels seus drets és la salut i la seguretat”. Des del maig de 2012 l’Agència Catalana del Consum impulsa i coordina la creació d’una Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària. Hi ha implicats representants dels diferents departaments de la Generalitat, del sector empresarial, de fundacions privades de promoció de la salut i del món universitari.
La Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns del comportament alimentari té tres grans objectius:
- Construir entre tots els sectors una imatge corporal positiva i saludable a partir de fomentar un ideal de cos basat en la salut i benestar, i no pas en l’aparença.
- Treballar de manera coordinada els diferents sectors (sanitari, educatiu, empresarial, mitjans) per dissenyar estratègies realistes per prevenir aquestes malalties.
- Traslladar el debat a la societat en general per sensibilitzar sobre la importància de prevenir el greu problema dels trastorns de la conducta alimentària i en general els trastorns relacionats amb la imatge i el pes.
Per poder assumir aquests objectius es van crear 4 comissions de treball especialitzades en 4 àmbits diferents: imatge corporal i moda; protecció a la infància i seguretat a Internet; hàbits i estils de vida saludables: alimentació i nutrició; i factors socioculturals i mitjans de comunicació.
Podeu consultar els detalls de les institucions i entitats que formen part de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària a la pàgina web de l’Agència Catalana de Consum (www.consum.cat).
Fomentar una alimentació saludable
Una alimentació saludable és imprescindible per créixer i desenvolupar-se adequadament i prevenir futures malalties. Menjar sa equival a menjar variat i equilibrat. Part de la responsabilitat dels pares i dels professors és ensenyar com portar una vida sana des que són petits. D’aquesta manera les possibilitats d’adquirir hàbits no tan saludables disminueixen. I és que el percentatge de nens amb excés de pes no para de créixer a causa de menjars amb un alt contingut de sucre i greix i a la disminució de l’activitat física. En poques paraules, prenen més calories de les que gasten.
L’adolescència és una etapa crucial en la vida, és una època de grans canvis. El creixement i desenvolupament són molt ràpids i això comporta unes necessitats nutricionals molt elevades tant qualitativament com quantitativament. Hem de procurar i ocupar-nos tant de les seves necessitats afectives com nutricionals.
Què podem fer?
- Menjar tots junts almenys una vegada al dia. Seure a menjar en família o amb els companys pot ser un dels moments més gratificants del dia i pot servir per aprendre, compartir, dialogar, parlar, xerrar, etc. Cal malgastar bé els aliments, evitar fer-ho en un clima tens o estressant, amb discussions o baralles o mirant una pantalla. Cal planificar els menús de la setmana, una opció molt més rendible i saludable que menjar per apetències, quan sempre guanyen els aliments molt calòrics i poc saludables.
- No saltar-se l’esmorzar. No esmorzar engreixa i fa que rendim menys. És important fer com a mínim tres àpats al dia: esmorzar, dinar i sopar. I si és possible afegir-hi un refrigeri a mig matí i un berenar a mitja tarda. Pel que fa a l’esmorzar, cal tenir en compte que sortir de casa sense haver menjat dificulta l’atenció i el rendiment escolar i també que s’arribi al menjar següent amb una fam voraç, amb la qual cosa s’ingeriran més aliments i més calòrics.
- Predicar amb l’exemple. El nen i l’adolescent necessiten veure que els seus pares i professors trien uns hàbits saludables. Prediquem amb l’exemple i els fills ens copiaran. Els adolescents, a més, donen molta importància a la imatge corporal, per això és molt important que la família i el professorat sàpiguen transmetre als fills respecte i acceptació del seu propi cos, al mateix temps que hàbits alimentaris i de vida adequats. Recordem que l’adolescent es coneix i reconeix partint del coneixement i reconeixement que li fan els altres.
- Incorporar l’activitat física en la seva vida. L’exercici contribueix al desenvolupament, ajuda a controlar el pes, millora la mineralització dels ossos, disminueix l’estrès, facilita la coordinació motora i molt més.
La Dra. Marta Castells és farmacèutica.
Molts pacients oposen resistència als tractaments o els abandonen
Quatre entitats que formen part de la Taula de Diàleg per a la Prevenció alerten que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són la tercera malaltia crònica entre adolescents.
L’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i els trastorns afins són patologies greus i complexes d’origen multifactorial. En la seva gènesi hi intervenen factors genètics, biològics, psicològics i socials i són molt importants les seves conseqüències tant a nivell físic i social com psicològic. Les persones que pateixen aquestes malalties, englobades sota el nom de trastorns de la conducta alimentària (TCA), tenen en comú problemes relacionats amb el pes, la imatge i la dieta.
Els TCA apareixen generalment a l’adolescència. Hi tenen una prevalença del voltant del 5% i es considera que són la tercera malaltia crònica entre adolescents. Una de les seves característiques és que són molt difícils de tractar, sobretot perquè els símptomes nuclears (obsessió per estar prim i insatisfacció corporal) van freqüentment en contra dels objectius terapèutics. Això fa que molts pacients intentin evitar, mostrin resistència i/o vulguin abandonar el tractament.
L’aparició dels TCA preferentment durant l’adolescència no és casual, parlem d’una etapa plena de canvis físics i psicològics que afecten la vida quotidiana dels joves i de la seva família. Les accions de prevenció són imprescindibles a nivell social, educatiu, familiar i sanitari, ja que tant la prevenció com la detecció precoç ajuden a treballar les conductes de risc i promoure hàbits de vida saludable com a protecció. No obstant, un cop detectat el problema és bàsic demanar ajuda professional i iniciar el tractament adequat.
Cal tenir en compte l’escassa consciència de la malaltia per part del jove i per tant hem d’estar alerta als signes d’alarma: canvi de pes sense justificació; canvi en l’actitud davant el menjar; símptomes atribuïbles a la pèrdua de pes o conductes purgatives; canvis emocionals, tendència a aïllar-se i alteracions de l’estat d’ànim.
Els objectius generals dels tractaments de TCA són restaurar o normalitzar el pes i l’estat nutricional, tractar les complicacions físiques, proporcionar educació sobre patrons alimentaris i nutricionals sans, tractar els trastorns associats i prevenir recaigudes. Tanmateix, no hem d’oblidar les causes d’origen psicològic, com la baixa autoestima i la inseguretat, que també requereixen una atenció important i un abordatge psicoterapèutic.
Per donar una resposta àmplia als processos de recuperació i tenint en compte que parlem d’adolescents, treballem també la part més integradora, educativa i rehabilitadora que els acosta i els manté vinculats al seu entorn normalitzat i que els ajuda en el seu procés de maduració a descobrir i fomentar interessos pel seu creixement.
A Catalunya diverses entitats aplegades a la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA ofereixen una xarxa de recursos assistencials que permeten donar resposta als infants i adolescents que pateixen aquestes patologies.
Parlem de tractaments multidisciplinaris (mèdic, dietètic, psicològic) que poden variar des d’ingrés hospitalari complet a l’hospital de dia fins al tractament ambulatori amb atenció individual i grupal i amb la participació activa de la família. De fet, la família no és només un agent bàsic en la recuperació del jove, sinó també el nucli que l’ha d’acollir i atendre perquè superi el patiment i el sentiment de culpa.
Una avaluació prèvia a l’inici del tractament serà essencial per determinar el marc terapèutic més indicat. La intensitat i la durada del tractament vindrà determinada sempre per la intervenció d’un professional i dependrà del perfil del pacient, i la millora de l’estabilitat emocional. La segona etapa se centra a treballar el desenvolupament integral de la persona i desbloquejar i/o continuar el desenvolupament de la pròpia identitat.
L’abordatge inicial del TCA implica ajudar al pacient i les seves famílies a recuperar hàbits alimentaris saludables, a facilitar les eines per relacionar-se amb el menjar d’una manera sana. En paral·lel i alhora confluint-hi, cal destacar el paper fonamental dels pares com a eina molt valuosa per reconstruir els processos mentals i de l’autoimatge.
Les diferents entitats que conformen la Taula de Diàleg posem a l’abast de pares, mares, el col·lectiu d’educadors i altres professionals la nostra expertesa i dedicació per donar resposta a les problemàtiques que acompanyen aquests trastorns.
Per a més informació
Educar les emocions i els hàbits saludables
La directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas, incideix en la necessitat d’educar en uns bons hàbits alimentaris tot potenciant els factors de protecció psicològics.
Els factors de protecció són una mena de vacunes que protegeixen els infants i joves potenciant les variables psicològiques que milloren l’autoestima i configuren una imatge corporal positiva. Aquests factors són decisius a l’hora de prevenir conductes de risc diverses, i especialment davant dels trastorns de la conducta alimentària. Educar els factors de protecció, doncs, és una estratègia preventiva molt efectiva en què ens hi hauríem d’involucrar tots- famílies, escoles i també empreses- de manera que millorem la salut física i psíquica i el benestar dels infants, adolescents i joves.
La majoria dels adolescents se senten insatisfets amb el seu cos i els estudis mostren que els infants de 7/8 anys ja presenten certa preocupació per la pròpia imatge corporal i alguns d’ells tenen conductes i actituds problemàtiques, com pot ser la negativa a menjar o evitar determinats aliments. La suma de la insatisfacció i la conducta de risc pot esdevenir la porta d’entrada a un trastorn alimentari. És doncs, important, que a banda de mantenir uns hàbits alimentaris adequats per a una bona nutrició, es tingui cura d’aquestes variables psicològiques que influeixen de manera directa en el que es menja, quant i com.
Una de les conclusions de l’estudi ‘Quan no t’agrades, emmalalteixes’(Fundació Imatge i Autoestima) és la importància de desplegar accions psicoeducatives de prevenció i promoció de la salut entre els 6 i 12 anys.
Per tant, seria oportú fer actuacions educatives entre infants sense esperar a l’aparició dels primers símptomes. Vint-i-sis mil noies a Catalunya pateixen anorèxia, bulímia o algun trastorn de la conducta alimentària.
L’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, amb la Direcció General de Joventut i el Consell Nacional de la joventut de Catalunya, ha impulsat RES, una marca que alerta a famílies i joves sobre els perills de no menjar. ‘ Quan no menges Res deixes de Ser tu #ResSer’ és l’eslògan d’una campanya que podeu conèixer a través d’aquest vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=8P83enfN5Jg
