EL MIRACLE D’APRIMAR-SE

EL MIRACLE D’APRIMAR-SE

En totes les dietes hi ha coses bones, el problema és quan transcendeixen el simple acte d’ingerir menjar i esdevenen dogma

Abel Mariné, catedràtic emèrit de nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, va dir en una ocasió sobre les dietes miracles que es podia afirmar que “tenen coses bones i originals, però que les bones no són originals i les originals no són bones”.

Segons el dietista-nutricionista Juan Revenga, que comparteix al cent per cent l’afirmació de Mariné, tot aquest tipus de dietes es basa en un principi econòmic bàsic: la llei de l’oferta i la demanda. “Tenen mercat perquè existeix una demanda insana que vol una solució ràpida i miraculosa a una qüestió que és molt difícil: aprimar-se”, diu. Revenga afegeix que totes aquestes dietes persegueixen aprimar-se de forma ràpida, quan el simple fet d’aprimar-se a poc a poc ja és “tremendament difícil”.

Sovint, com a societat, comprem solucions globals que després pretenem aplicar-nos de forma individual, quan tenim problemes i circumstàncies molt diferents.

Per Revenga, “ si una dieta o un producte per aprimar-se sembla tan bonic com per ser mentida, probablement és que sigui mentida”. Per això, pensa que és ridícul posar nom a cada proposta, perquè la majoria tenen “totes les banderes vermelles que les autoritats sanitàries adverteixen sobre les dietes miracle”. De tota manera, proliferen i se succeeixen les unes a les altres.

Per exemple, la dieta vegana, que és la que prescindeix de tot aliment d’origen animal. Segons els experts, es poden planificar dietes veganes perfectament compatibles amb la salut. De fet, les persones que les segueixen solen tenir millors indicadors de salut que moltes d’omnívores.                                     Segons Revenga, “el veritable problema és quan es porten a l’extrem o transcendeixen el mer fet alimentari i s’hi barregen altres qüestions, que sí que estan renyides amb la salut, com per exemple que entre els vegans hi hagi un nombre important  de seguidors dels anomenats tractaments alternatius”.

El 2008, després de veure en televisió un documental sobre escorxadors, un matrimoni francès va decidir adoptar el veganisme. Tenien una filla d’11 mesos que només alimentaven amb llet materna, una llet que, a causa de l’estricta dieta de la mare, tenia grans mancances de vitamina B12 entre d’altres, i que va acabar causant una greu malnutrició a la nena, que va morir. Aquest és un cas clar d’extremisme dietètic i gairebé no té que a veure amb el patró de la majoria dels vegans, la dieta dels quals, com no es cansen de repetir els experts, no comporta cap risc per a la salut si es fa correctament.

Una de les últimes dietes miracle que han aparegut ha estat la coneguda com a paleolítica, aquella que segueix un patró d’alimentació basat en els aliments presents en aquella època prehistòrica. El problema és que, precisament, el paleolític, que es va iniciar fa 2,8 milions d’anys, va acabar en fa només 12.000, que és quan apareix a la Terra l’Homo sapiens, l’única espècie del gènere Homo que perdura. Per tant, opina Revenga, no existeix un únic patró d’alimentació humana paleolítica. Ara bé, “és evident que és millor menjar molts dels aliments que proposa aquesta dieta que menjar pastissets industrials”, afirma.

Després de períodes vacacionals o després de Nadal, quan tots mengen en excés, és el terreny propici perquè apareguin les anomenades dietes detox. Aquest tipus de dietes comenten, segons Revenga, dos errors.    D’una banda, es focalitzen en un únic aliment i s’obliden d’altres, i, segon, sovint es basen en el dejuni, que, segons Revenga, “no serveix per a res”. A més, ni tan sols no és una dieta nova. Ja als vuitanta, amb el moviment new age, hi va haver una paranoia detox”, diu Juan Revenga, que tal com va venir, se’n va anar. “I el mateix passarà amb la paleodieta i amb la que vingui després. O potser algú recorda ara la dieta Dunkan?, es pregunta.

L'article és escrit per A. Molins, al diari LA VANGUARDIA, el 15 d'octubre de 2015