El Dia Internacional de la Imatge de la Dona, va sorgir a Europa com a resposta als constants estereotips femenins dictats per la moda i que afecten no només a la veritable idea que moltes dones tenen d’elles mateixes, sinó fins i tot la salut de qui sotmet els seus cossos a condicio3ns extremes procurant assemblar-se al que la publicitat mana.
En el Dia Internacional de la Imatge de les Dones, centenars d’organitzacions a tot el món reivindiquen la seva lluita contra la imatge sexista de la dona, focalitzant aquest any la problemàtica generada a les dones en la cerca de talles de vestimenta que gairebé no existeixen a la realitat quotidiana.
Com temàtica de fons, les organitzacions que impulsen la jornada de reflexió recorden que existeixen una diferent valoració d’homes i dones pautada per les empreses que organitzen la publicitat en els mitjans massius, on hi ha una posició de subordinació de la dona pel que fa a l’home, i que a més denigra els valors femenins.
Les organitzacions involucrades, alerten particularment a les autoritats dels governs per evitar contractar anuncis de qualsevol mena, on es reflecteixi una imatge virtual, no real, de les dones de cada país i que atenta contra la seva dignitat, la seva història i els seus principis.
Les entitats que commemoren la data, recorden que existeix una responsabilitat social inherent a la tasca en els mitjans, per impulsar aspiracions genuïnes sobre el rol real de les dones, pel camí d’eradicar estereotips sexistes que no es corresponen amb la seva vida diària.
La Fundació Imatge i Autoestima, va realitzar un estudi juntament amb la Federació Española d’Associacions d’Ajuda i Lluita contra l’Anorèxia i la Bulímia, arribant a la conclusió que les empreses no compleixen amb el sistema de patronatge homogeni, actualment hi ha cada vegada més denúncies sobre talles diferencials particularment a la roba femenina.
Segons el rellevament el 86% va admetre que la seva talla ha variat, fins i tot dins del mateix comerç, segons el model de roba que es prova. Un 50% afirma haver-se sentit psicològicament agredida, perquè la talla que creia que havia d’utilitzar era “massa petita”, però a la realitat les mesures mostraven que la roba havia estat tallada amb menys tela, per la qual cosa no era adequada tampoc pels qui no havien augmentat de volum corporal.
L’estudi va mostrar restriccions entre les considerades talles grans, a partir de la 46, i l’exhibició de maniquins amb peces més petites de la 38, el que es considera que pot afectar la conducta alimentària de quines atenen el tema, particularment les adolescents.
Article del Diari LaRed21
14 de setembre de 2015