Visita'ns a les xarxes socials
Encara que no tingui la talla 42, tinc dret a vestir-me
La Núria Prats ha enviat una carta a el Periódico expressant la seva disconformitat amb el fet de que algunes botigues acabin la seva roba en la talla 42. La seva reflexió és molt interessant i per això volem compartir-la amb vosaltres. Fundació Imatge i Autoestima ja va elaborar l'informe "No trobar la teva talla promou l'anorèxia" al 2010, en el que descriu les conseqüències negatives del sistema de talles actual.
La dictadura de la primesa: Encara que no tingui la talla 42, tinc dret a vestir-me
Actualment m’és molt difícil trobar roba de la meva talla a les botigues que m’agraden, on solia comprar-me-la, ja que he guanyat bastant pes. He percebut que en aquestes botigues les talles arriben com a màxim fins a la 42. I és clar, aquesta no és la meva talla, ja que jo ara faig servir una 48 de pantalons. Així que m’he de conformar, encara que m’empipi, a acabar comprant-me roba que no m’agrada, que no és del meu estil, ja que les botigues habituals de moda tenen per mal costum disposar només de talles per a nenes petites. Encara que m’hagi de reprimir les ganes de comprar-me la roba que realment m’agrada i amb els meus quilos de més, he de seguir vivint, ja que no tot ha d’estar basat en aquestes botigues. També n’hi ha d’altres de bastant conegudes i molt més obertes al públic plenet, més versàtils i que no se centren tant en les talles mini.
Sé el que em direu o estareu pensant moltes de vosaltres: «Posa’t a règim». Ja ho intento, però em resulta impossible avui dia, i més amb la medicació que estic prenent, que el que fa és causar-me més ansietat. Intento fer tot el que puc, beure aigua, sopar menys, però els quilos costen de baixar. I si estic amb aquests quilos crec que també tinc dret a vestir-me. ¿O no? Doncs per descomptat, com tothom, és clar que sí. La gent normal no porta una talla 38, us ho asseguro, n’hi ha prou de sortir al carrer per adonar-se’n. Llavors ¿on està el problema? El problema, realment, està en el fet que hem d’estimar-nos més a nosaltres mateixos, gastem la talla que gastem. Estimem-nos més i deixem-nos de tantes tonteries, com la talla de la roba. Si estigués pendent de quina seria la meva talla ideal no podria viure. I que les botigues tinguin talles per a tot tipus de dones, plenetes i flaques, que hi ha de tot en aquest món, no només models. Penso, fins i tot, que abunda més la dona amb corbes que l’esquelètica, així que no entenc que no trobem roba.
Si voleu accedir a la carta original publicada per el Periódico premeu aquí.
Més informació: "No trobar la teva talla promou l'anorèxia"
