Com es fa la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària?

A continuació es detallen quins punts cal tenir en compte quan es planteja implantar al centre educatiu un programa de qualitat de prevenció dels trastorns alimentaris:

1. Prevenció Inespecífica:

Fa uns anys es pensava que la millor manera de prevenir els Trastorns de la Conducta Alimentària era parlant específicament de què consistien aquestes
malalties, quines conductes feien les persones malaltes, presentació de testimonis de persones que havien patint un trastorn d’aquest tipus... Es va constatar que aquest procediment podia acabar obtenint resultats no desitjats i sembla que tampoc aportava resultats preventius fiables. En aquests moments, la línia de prevenció que s’ha constatat més efectiva, ha estat un tipus de prevenció inespecífica.. Aquesta estratègia d’intervenció preventiva té com a objectiu afavorir el desenvolupament d’habilitats i de recursos que permeti el creixement integral dels infants i els adolescents. Aquestes estratègies i habilitats (autoestima positiva, assertivitat, habilitats comunicatives, seguretat en un mateix, etc.) es poden aplicar a moltes situacions de la vida dels joves. Ajudar en la construcció d’aquests factors de protecció resulta efectiu per fer més resistents als nois i noies d’acabar patint un Trastorn de la Conducta Alimentària.

2. Professionals que condueixen les sessions preventives:

Els professionals que estan més capacitats (per formació acadèmica i experiència laboral) per fer les intervencions preventives dins el marc dels trastorns alimentaris són aquells que es situen en l’àmbit sòcio-sanitari: Psicòlegs i/o Psiquiatres especialitzats en Trastorns del Comportament Alimentari.

3. Risc de recerca de clientela:

L’objectiu principal d’un professional extern que efectuï una intervenció a l’escola ha de ser sempre la prevenció i, si s’escau, ajudar a la detecció. Per tant, cal vetllar que el professional no entengui la sessió preventiva en un centre educatiu amb joves i adolescents com una oportunitat per obtenir “clients”. És important que els educadors coneguin quin tipus de prevenció és la més adequada (veure punt 1.) i conèixer quins recursos assistencials especialitzats en aquestes malalties ofereix la nostra xarxa sanitària pública.

4. Investigació en el camp d’aquestes malalties:

En algunes ocasions, les intervencions preventives s’acompanyen d’investigacions i recerques aplicades. Si a un menor d’edat se li administra qualsevol prova d’avaluació (test, entrevistes...) la llei preveu que s’ha de garantir el consentiment exprés i escrit del centre i dels tutors legals (família). D’altra banda, seria adequat conèixer l’objectiu i l’abast del tipus d’investigació amb la qual es participa.

5. Detecció i orientació:

Les sessions preventives han de permetre assessorar a aquelles persones que presenten símptomes de la malaltia i demanen ajuda un cop finalitzada l’activitat. Per aquest motiu s’ha de contemplar la reserva d’un període de temps suficient per atendre les consultes personals. La durada mínima d’una sessió preventiva estaria al voltant de les dues hores.