Com treballa l'Equip de Prevenció de Fundació IMA quan detecta un cas de Trastorn de la Conducta Alimentària a l'aula

A principis del passat mes de novembre, en una de les intervencions que vam fer a un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona, a segon cicle, es va detectar un cas a l’aula. Durant la xerrada, mentre es debatia sobre els mites alimentaris, una noia va verbalitzar varies afirmacions que feien sospitar que pogués estar iniciant un trastorn de la conducta alimentària. Frases com “no s’ha de menjar pasta o arròs perquè engreixa molt”, “és millor no esmorzar per aconseguir aprimar-se” o “s’ha de beure molta aigua abans dels àpats per no menjar tant”, són típiques de persones que comencen a manifestar conductes de risc, i que poden acabar sent la porta d’entrada a un trastorn de la conducta alimentària. Una de les tasques que tenim i que usem com a eina de prevenció és desmitificar idees com aquestes, ja que les xarxes socials i Internet en van plenes.

A l’acabar el taller, la noia en qüestió va tenir la valentia d’adreçar-se a la especialista i explicar-li quines eren les seves pors i preocupacions. Gràcies a la col•laboració del professorat i de l’equip psicopedagògic del centre, es va poder derivar a la noia i a la seva família al Servei d’Atenció i Ajuda de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), i s’ha pogut començar a fer un treball d’assessorament i prevenció, per evitar que la noia pugui acabar patint un trastorn de la conducta alimentària.

Intervencions com aquestes són bàsiques i és l’objectiu que perseguim des de l'Equip de Prevenció de Trastorns de la Conducta Alimentària a través del programa “Quan no t’agrades, emmalalteixes”, ja que fer prevenció és la millor manera de poder detectar conductes de risc i evitar que continuïn apareixent tants casos de trastorn de la conducta alimentària setmana rere setmana.

Ara bé, no sempre és tant senzill. Una de les característiques de les persones afectades per un trastorn de la conducta alimentària és que no tenen consciència de tenir cap problema o dificultat amb el menjar, i solen emparar-se sota la frase “jo només menjo sa”. És per això que és bàsic poder fer intervencions no només amb els adolescents, sinó estendre-les també als pares i professorat. La formació i el coneixement són l’eina principal per a poder ajudar als nostres joves a desenvolupar-se sans.