Quines són les creences falses més habituals respecte als trastorns de la conducta alimentària?

Repasem algunes de les creences falses sobre els TCA més habituals: 

• L'anorèxia i la bulímia són els únics TCA

FALS. A més de l'anorèxia i la bulímia, existeixen altres TCA com el trastorn per afartament, o el trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE).

• L'anorèxia és el trastorn més freqüent

FALS. Tal i com reflecteix la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, es diagnostiquen més casos de bulímia i trastorn de la conducta alimentària no especificat que anorèxia.

• Sempre que algú pateix un TCA està molt prim

FALS. En molts casos l'aparença física de la persona que pateix un TCA és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima. Creure erròniament que tothom que pateix un TCA està prim pot dificultar la detecció d'aquest.

• Els TCA no es curen mai del tot

FALS. Tal i com reflecteix la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, al voltant del 50-60% dels casos es recupera totalment, un 20-30% ho fa parcialment, i només un 10-20% cronifica la malaltia. El que és imprescindible per a la recuperació d'un TCA és la realització d'un tractament mèdic i psicològic especialitzat.

• Algú que pateix un TCA el té perquè "ho ha buscat"

FALS. Els TCA són trastorns mentals que ningú tria patir. Són trastorns que provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Sempre tenen un origen multicausal en el que intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social, de manera que el resultat final és que hi ha persones més o menys vulnerables de patir un TCA, mai persones que decideixen patir-lo.

• Els TCA són cosa només de noies joves

FALS. Tot i que els TCA són més habituals en dones ( 9 de cada 10 casos són dones ), afecten a ambdós sexes. També es diagnostiquen en persones de totes les edats. El que sí és habitual és que l'edat d'inici de la malaltia es situï a l'adolescència, i un cop ha aparegut, la malaltia acompanya a la persona fins que aquesta es posa en tractament.

• Els afartaments propis de la bulímia i el trastorn per afartament són un problema de força de voluntat

FALS. Quan parlem de bulímia i trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet de que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera es tracta de manca de voluntat.